El Spike és un estel inflable simple, més que estel és un adorn per a penjar en línia, encara que pot estar solament, enganxat en terra, ja que per la seva forma esfèrica no volarà però si botarà en el sòl.

La seva construcció és simple, ja que només cal crear dos tipus de plantilles, un hexàgon i un pentàgon A partir d'aquí, primer decidirem on volem la boca, si en un pentàgon o en un hexàgon, Jo em vaig decidir per l'hexàgon per allò que té un costat més i a l'hora d'embridar dóna la impressió que la seva obertura és més regular.

Una vegada solucionat el de la boca d'entrada retallarem 20 hexágonos i 12 pentàgons menys un qualssevol dels dos que serà la nostra boca.

Per a fer-vos una idea el meu té una grandària d'uns dos metres i mig d'altura, tenint cada figura costats de 50 cm: també us deixo una sèrie d'anotacions, sent "a" la llargària del costat de qualsevol figura.

Superficie = 72,607 * a2
Volum = 55,287 * a3
Radio = 2,478 * a

Una vegada tingueu clar la grandària (mentre construïa el meu creia que anava a ser exageradament gran, però al treure-ho a provar em vaig adonar que en l'exterior les proporcions i les mesures tenen un altre punt de vista, canvien. No era tan gran com semblava dintre de casa) hauríeu de decidir les formes, colors que vulgueu. En el meu cas, com era reciclar uns estels rokaku, vaig decidir que afegiria un punxo o con en cada forat que anteriorment subjectaven les brides de les rokakus per a tapar forats.

Abans de començar a construir el gran val la pena realitzar una maqueta en petit, i així poder veure el nostre futur projecte, aparti de servir-nos d'orientació i guia.

Per a la fabricació dels cons, després d'haver decidit la mesura, vaig tallar el patró d'un cercle i aquest el vaig dividir en quatre parts iguals (cada part seria un con o punxo), posteriorment una vegada passat al teixit vaig fer un doblec cosit en la part corba, i després una altra costura unint ambdós costats; finalment li donava la volta i ja tenies un con o punxo acabat i rematat.

Per a cosir les punxes a la tela vaig intentar diverses opcions, però la qual mes fàcil em va resultar va ser la següent: Sabent la mesura del diàmetre del con em vaig posar a traçar diverses circunferencias sobre paper, una de la grandària del con, una altra alguna cosa inferior i una altra alguna cosa superior (+ - 0,5 centímetres de ràdio) i marcar una creu en elles. Posteriorment retallava el paper un cm més que el major cercle i mitjançant una agulla ho enganxava en el teixit on devia anar el con. En el mateix con de tela li marcava quatre punts equidistants entre si, que aquests, amb ajuda dels cercles marcats en el paper, em servirien de referència i de guia per a unir amb agulles. (Com totes les costures no són iguals, els cercles majors i menors et serveixen d'orientació per a situar la base del con).

Cosint en rodó i llevant les agulles al mateix temps per a ajustar al màxim i per a acabar retallava el part interior amb estisores o amb el soldador, ja que a l'haver-hi paper no perfora el con. Empenyia el cercle tallat cap a l'interior i aquest es desprenia com a l'arrencar una fulla de paper d'una llibreta i finalment queda l'anell de paper de la part exterior que es lleva sense tot just adonar-te.

Per a la boca solament és afegir un rectangle del llarg del perímetre de la figura que hàgem triat i de l'ample que ens sembli i acabarem afegint-li les brides de la longitud apropiada, jo he pres com mínim la de l'altura de l'estel. I només us queda volar-ho, que per cert, no tracciona el que sembla.