| |

Abstenir-vos principiants, aquest estel és per a constructors avançats..
La primera vegada que la vaig veure al natural va ser en el X Festival de València, construïda per D. Jesús Burzuri (A,B), i ja en el muntatge apareixien els primers problemes, que si aquesta peça va per aquí o per enllà, a dalt o a baix, etc; després d'algun temps sense volar-la no recordava la posició de les parts i de les varetes, és normal quan es tracta d'estels alguna mica sofisticats; però una vegada muntat i en vol un es queda meravellat de lo majestuós i enigmàtic que és.
La seva construcció quant a cosir i tallar no és gens complicat, solament cal tenir en compte dues costures en les quals en cadascuna intervenen tres capes de teixit i cal ajustar bastant perquè al final la tensió sigui uniforme i no formi tibantors en un punt més que en un altre, d'altra banda les vores de tot l'estel els vaig fer postissos per no saber si quedarien bé, en ser tots en forma de corba contínua.
Per començar solament cal dibuixar el patró col·locar-ho sobre la tela i tallar; una base o part principal, quatre ales que formessin el primer nivell i el cinquè i dues parts més que formessin un rombe, un sobre la base i l'altra sota d’ella, més dues peces que he afegit Jo en la part posterior de cada semi rombe a manera d'aleta estabilitzadora, de color verd (2) en l'esquema, per evitar que cabotegi.
Una vegada tallades les 9 peces, vaig procedir a posar-los el doblec perimetral i afegir-los les terminacions de dacró (tenir en compte que no fa mancada doblec a les bases dels quatre triangles, ni a les bases dels estabilitzadors). El meu següent pas va ser cosir les bases dels triangles (una per a dalt i una altra per sota) al plànol central de l'estel tenint en compte que cal deixar espai per a un canal on s'allotjarà una vareta de 4 mm ,(en el meu cas ja que l'estel mesura 165 cm de longitud). A continuació vaig muntar l'estel com si aquesta es tractés d'un estel pla i vaig marcar els punts on havien d'anar els forats en els triangles superiors per passar la vareta, també vaig marcar els punts centrals de l'estel de la part davantera i posterior, però immediatament davant de la vareta transversal (en aquests punts efectuarem forats en forma de rombe, perquè passin les varetes verticals) i finalment marqui els punts on es creuaven les varetes longitudinals i les transversals (quatre punts) que seran els centres dels forats davanters i a més on s'uneixin les peces que formen un rombe a l'estructura.
Una vegada sabuda la ubicació dels forats vaig ajustar els centres dels semi rombes, per ajustar la ubicació de les aletes estabilitzadores, tenir en compte que amb dues aletes cal cosir-les als semi rombes, aquests han d'estar alineats i confrontats respecte al pla base i la vareta vertical deu passar per davant de la vareta transversal, per evitar que aquesta estructura (la del rombe complet) tenda a desplaçar-se cap a enrere, deformant l'estel, una altra opció és afegir una creuera a la meitat de cadascuna de les varetes transversals.
La meva primera opció va ser fer els forats davanters més petits que en l'original, ja que aquesta va molt ventilada i deixar el forat posterior per després d’ efectuades les primeres proves en vol.
Els plànols intermedis, que formen un rombe, vista de front, els vaig unir a l'estructura mitjançant ganxos de plàstic de cortina i aquests a gomes (individuals per evitar distensions entre les superfícies) unides a les creueres.
Vaig usar sis creueres muntades de manera que la part llarga estigués de forma longitudinal, per facilitar el plegat i guardat de l'estel, així solament llevant les varetes transversals i verticals, podem enrotllar-la.
També és necessari afegir uns tensors (quatre) no flexibles en l'ala principal des de les puntes de plànol a les creueres per evitar que les varetes tendeixin a replegar-se cap a l'interior i deformin l'estel a causa de la tensió que exerceixen la resta de superfícies.
Per mantenir els semi rombes tibats i que no es desplacessin per la vareta vertical des tensant les veles vaig afegir unes voltes de cinta aïllant en la part inferior de les creueres, a manera de topall, en la part posterior no fa falta ja que els topalls dels estabilitzadors mantenen la tensió (com el masteler d'una tenda de campanya). Si els quatre tensors davanters i els quatre posteriors estan ben ajustats, el masteler vertical posterior ben tibat i passat per davant de la vareta transversal, el masteler davanter ajustat amb la cinta aïllant en la part superior i inferior i muntat davant de la vareta transversal davantera, el rombe haurà de romandre estable i sense deformar-se.
Finalment solament quedarà ajustar els triangles superiors i inferiors mitjançant la tensió de la goma i el topall o retallant vareta en cas de ser excessivament llarga.
El bridatge per al vol ho vaig fer el mateix dia de la prova en vol, consisteix a lligar dues línies de longitud 1 + 1/3 de l'altura, i aquestes unides a la creuera davantera i a la creuera posterior (una a cada costat) i després ambdues unides per la part davantera a una distància d'1/2 altura de l'estel, per treure la línia de tir.
La prova en vol va resultar satisfactòria, va resultar que exercia més tracció de la qual esperava, ja que en estar ventilada vaig pensar que es necessitaria molta força de vent i va resultar que no. Solament vaig haver d'ajustar un costat de la brida ja que les havia fet asimètriques i gens més. Em vaig donar compte que les línies posteriors de les brides penjaven una mica, i que solament usava les davanteres per subjectar la tracció, però posteriorment vaig observar que en les petites ratxes de vent que apareixen, aquestes ajudaven a estabilitzar l'estel.
Una vegada vist que volava bé vaig decidir fer el forat posterior i augmentar una mica més el diàmetre dels anteriors, encara així sense arribar a l'original.
El resultat podeu veure-ho a partir de la quarta imatge; amb una velocitat de sis nusos ja es manté, encara que està en el límit de sustentació i a velocitat de vint nusos i amb ratxes superiors vaig haver d'afegir-li les cues perquè tendia a inclinar-se, això pot ser per falta d'ajust en les brides o potser per la dissimetria en els empenatges verticals, ja que les varetes van d'una banda.
PLANTILLA |