Durant molts anys he estat convivint amb falconers he vist com evolucionen les seves aus en vol, la rapidesa del falcó contrastant amb el planatge de l'àguila, així que em vaig decidir per la construcció d'un au de rapinya. Vaig triar l'àguila per la seva lentitud i per grandària comparada amb la del falcó; d'altra banda buscant fotografies d'àguiles vaig trobar que una empresa d'estels que estava desenvolupant un àguila radio controlat, així que vaig pensar que també podria construir-la jo; en dies de vent usar-la com a estel i en els quals faltés aquest usar-la com a avió radio controlat, una de les meves antigues aficions.
El disseny i la construcció van partir d'unes imatges visualitzades en la web. En primer lloc vaig seleccionar un fotograma d'un vídeo en el qual apareixia una imatge en planta i ho vaig combinar amb una imatge real de l'àguila i vaig començar a esquematitzar el plànol; una vegada esbossats els primers dibuixos, vaig anar simplificant fins a finalitzar el projecte; sempre queden dubtes i modificacions fins a última hora.
El cap de l’àguila va ser un apartat important ja que li dóna personalitat a l'àguila, així que vaig iniciar una sèrie de prototips en paper fins que vaig trobar al més acceptable, encara que a l'hora de la veritat vaig haver de renunciar en alguns detalls ja que era incapaç de treballar amb ells en la màquina de cosir per la seva dificultat amb les puntades i en les unions del teixit, però el resultat final em va satisfer ja que des de la distància són detalls inapreciables.
A l'ésser de cos inflable devia fer una entrada per a l'aire i vaig analitzar si aquesta podia estar en el bec o entre el coll i el pit, però de seguida vaig desestimar la del bec perquè aquesta seria menor quant a grandària i si per alguna raó es aplanava o afluixava no deixaria entrar el vent suficient fent que el cos no s'inflés o s'inflés parcialment, però d'altra banda tenia l'avantatge que el vent incidia directament de front, en canvi el coll oferia la possibilitat d'una entrada major però amb un angle mínim; així que provant amb borses d'escombraries de seguida determini que l'entrada entre el coll i el pit eren les ideals.
Quant al cos, vaig provar diversos dissenys i al final opti pel qual em va semblar més simple, fer dos semi cossos i unir-los mitjançant un triangle allargat amb la base en la part inferior del coll per donar volum.
Altres complicacions que es presentaven eren les unions entre tres varetes que apareixien a la meitat de cada semi ala en la vora d'atac i la unió de dues varetes a noranta graus, també en la vora d'atac, la solució hagués estat fàcil de no haver hagut de guardar l'estel, però la idea consistia que aquesta hauria de muntar-se i desmuntar-se de la manera més simple i mantenint el major nombre de varetes enfundades, ja que gairebé tot el barnillatge va enfundat a excepció de les varetes centrals que donen rigidesa al diedre de l’ala.
El simple hagués estat posar unes “T” en el lloc de cada connexió, però el problema era el poder treure la vareta horitzontal de la vora d'atac a l'hora de desmuntar, aquesta s'hagués quedat dins i ja està però el problema torna a aparèixer a l'hora de muntar, cal fer-la passar pel forat de la “T” no solament una vegada, sinó en tres ocasions i la fricció sol ser bastant podent en alguna distracció esquinçar la tela o descosir-la; per aquesta raó vaig pensar que la manera ideal seria deixant les varetes longitudinals fixes en una canal expressa per a elles i així evitar el desmuntatge.
En el cas del que hi ha tres varetes, la longitudinal va en una canal o funda i la unió de la transversal i la inclinada amb un tub flexible en el qual es fixa en un extrem d'una vareta i de l'altre costat del tub de posar i treure, i aquests no es desuniran perquè porten topis tensors en els extrems.
Les canals per a les varetes porten un procés de construcció una mica embolicat per a gent poc habituada a la màquina de cosir i a la construcció, a continuació pas a explicar de quina forma ho he tractat jo.
En primer lloc vaig construir una canal (verd clar) contínua al llarg de tota la vora d'atac, tenint en compte que ha de poder passar lliurement, sense obstruccions la vareta de 6 mm de diàmetre i el tub d'unió de 8 mm diàmetre exterior, una vegada cosida al teixit que forma l'ala (groc), passada al tall d'unes tires de Dracón per al reforç dels extrems.
En primer lloc prendrem l'ample que necessitem tenint en compte vareta, mes tap de protecció, mes costures; jo solc prendre de 3,5 cm a 4 cm, després tallarem quatre tires d'aquest ample de la cinta de Dracón, sol mesurar 5 cm o 7 cm. D'altra banda tallarem tires de la mateixa tela de l'estel, del mateix ample que anem a fer la canal i cosirem (1).
A continuació doblegarem el Dracón gairebé per la meitat, deixant una cara una mica mes llarga, deixant ½ cm en una cara en cas de 5 cm i 1 cm en cas de 7 cm, per cosir aquest posteriorment en l'estel i així evitar que quan posem les varetes, aquestes no surtin per la part inferior de la canal a l'exterior, ara cosirem tots dos laterals fins a la pestanya que hem deixat (2).
Seguidament superposarem la canal sobre la tela en el seu lloc indicat, tallarem el sobrant en l'altre extrem i afegirem el reforç. El següent pas és cosir el sobrant o pestanya de Dracón a la tela de l'estel (3) i a continuació cosirem les canals (4) tenint en compte no enxampar la primera canal o canal transversal (la verda) encara que per això hàgim de deixar algun centímetre sense cosir de la canal longitudinal (les puntades estan en vermell)
Per a la fixació del canal usarem agulles o trossets de cinta de doble cara per no desviar-nos.
Una vegada acabat solament caldrà retallar el sobrant (si ho precisa) de la part final afegir-li un parell de forats i muntar el tensor. En cas que s'hagi de retallar una mica de sobrant, ho farem amb soldador per evitar que s’esfilagarsi, però abans afegir dins del canal un tros sobrant de vareta, perquè una vegada retallat, empenyem la vareta cap a l'exterior obrint la canal i desenganxant amb dues cares de Dracón.
Vaig muntar dues cremalleres, una en la part superior i una altra en la inferior del cos per facilitar el muntatge de les varetes i posteriorment serviran per ajustar l'allotjament de la bateria, receptor, etc.
En la prova en vol, no sabia molt bé com fer els tirants o balancins per ajustar-la, vaig decidir posar-li una brida en el bec, perquè aquest no doblegués el coll en aixecar el vol, però no va fer falta ja que a continuació de la vareta central vaig afegir un diedre amb un tros de vareta i a la punta d'aquesta li insereixi un tub flexible de 4 mm de plàstic amb un filferro a l'interior; així que de la creuera central vaig prendre solament un punt i que coincidia amb el tancament de la cremallera no molestant al cos en el seu inflat.
Amb vent continu es manté perfectament estable, a partir de 8 o 9 nusos he vist que començava a cabotejar d'un costat a un altre a causa de la seva grandària 4,20 mt i he decidit baixar-la per evitar que es trenqui. També en algun moment m'ha arribat a sobrepassar amb vents a ratxes fluixos i posteriorment ha tingut una pèrdua però s'ha recuperat hagut de potser al fet que la cua no està plana ja que al inici d'aquesta té un altre diedre orientat cap amunt (com el timó de profunditat dels avions) para quan afegeixi el radi control.